Presentació de la postal (català) - Deutsche Version siehe rechts- Versión española: Ver a la derecha

Com m'agrada fer cada època d'advent, també aquest cop he dissenyat una postal que, tot i ser deliberadament laica, cel·lebra els valors del Nadal. L'any passat anava de la natalitat, aprofitant el centenari de la pensadora Hannah Arendt, i aquest any he volgut subratllar la esperança que suposa, a pesar de tot, aquesta natalitat nadalenca. Una esperança que espero que siguin un puntal que ens guii més enllà del Nadal, durant l'any, com la línia de l'angle il·luminat a la foto es perpetua més enllà, continuant en l'organització visual del poema.

Per a expressar aquesta esperança i aquesta confiança en el porvenir, he utilitzat una fotografia que vaig fer fa poc al Monument Central de la Memòria de les Víctimes de la Violència de la RFA (Berlín), un espai terriblement sobri que tan sols conté la reproducció d'una estàtua de Käthe Kollwitz, i una poesia escrita per en Miguel Hernández a la presó el 1940.
Al vespre que vaig entrar en aquell espai del Monument, a fora feia fred, plovia, i la pluja entrava a la sala per un forat rodó, simple, al sostre, i mullava l'estàtua. Semblava que el ferro plorés en aquell paisatge de pedra desolada. I la estàtua de Köllwitz més aviat era una evocació laica i universal del grup que formen Jesús i Maria en la passió, no de l'escena de l'establia, tot i que la mare i el nadó a l'establia siguin inseparables, l'altra cara de la moneda, de la mare i el mort al Gòlgota. Però un cop feta la foto, vaig veure com entre la foscor sorgia aquell angle, com obrint una porta en aquell espai desolat i tancat, invertint les cares de la moneda i unint els dos punts de la història. I la poesia d'Hernández sempre m'ha impressionat, aquests fragments però també - sobretot - el text complet: Trobo commovedor com el poeta, enmig de la Espanya dels vencedors, que era tota ella "una presó", troba l'ànim per a seguir endavant. I ens la transmet - encara que ell mateix no aconseguís seguir endavant i morís víctima del franquisme.

Per a transmetre-us el missatge he utilitzat aquests element, doncs: Dos símbols pertanyents a les memòries històriques alemanya i espanyola del segle XX. Així espero retre un homenatge als "rojos" que van lluitar, amb esperança, per la justícia a Espanya durant els anys 1930 i 1940 i van patir persecució per això, d'una banda. D'altra banda, abans de que arribi el Nadal marxaré definitivament de Freiburg, un cop acabada la carrera, en direcció a Madrid. I vull emportar-me a la maleta el sentiment de deute amb la gent que va patir persecució en el segle XX i a pesar de tot va mantenir el seu compromís amb la esperança, tan present en la cultura política alemanya, ara que marxo d'aquest país després de tants anys.