Presentació de la postal (Català) - (Deutsche Version: Siehe rechts - Versión española: Ver a la derecha)

S'acaba l'any de la il·lusió. La il·lusió negativa: aquella que es desfà d'un dia per l'altre, fent caure castells de cartes: La confiança en el valor del diner, de les accions, de les hipoteques, que s'evapora i provoca una crisi monumental. Però també de la il·lusió positiva: La del ¡Podemos! y la del Yes, we can! que van entonar milers de persones amb el primer president negre dels EE.UU, aquest Barack Obama que la nit del 4 de novembre es convertí en un Rei Mag Baltasar vingut abans d'hora.

Per a felicitar-vos el Nadal que corona aquest any 2008, doncs, crec que és adient recuperar el missatge més humanista d'aquesta festa. I parlar d'aquest fons del Nadal utilitzant la forma, l'estil, més orientalitzant d'aquesta rememoració d'uns fets que van passar a Palestina, dins d'una cultura semita. Fugir de Santa Claus, els arbres nadalencs, la neu... per a retrobar els Reis d'Orient, en Baltassar i els seus dos companys Melcior i Gaspar; els deserts de Betlem; un nen jueu, nascut a la vora d'un mar mil·lenari. Així doncs, la porta al nou any, el 9, és una porta àrab de Toledo, una ciutat que ha estat un lloc important de descans per a mi en el meu primer any lluny de Freiburg, el meu any a la veïna ciutat de Madrid.

I, abans de passar per aquesta porta, us convido a llegir la Paràbola de l'Anell, que diuen que té el seu origen en aquesta Toledo, ciutat de les tres cultures. La paràbola la va recollir Boccaccio, l'humanista italià del Renaixement, i la va utilitzar l'autor alemany il·lustrat del segle XVIII Gotthold Ephraim Lessing en la seva obra de teatre "Nathan der Weise". Ens parla de relativisme, pedra angular de la tolerància, i defensa la convivència pacífica deles creences, en aquest cas concret de les tres religions monoteistes. Tres fills barallats per una herència, i un jutge que els suggereix que deixin de barallar i gaudexin la herència, s'esforcin per a fer-la gran i plena d'amor.

Així doncs, si fa un parell d'anys que jo subratllava en la felicitació la part de la natalitat que té el Nadal, i la força que té aquesta festa per a recordar-nos que formem part d'un cicle natural inapel·lable, de mort i renaixeça, enguany prefereixo subratllar la part més humana, menys natural, d'aquestes dates. Si ens asseiem a esperar, observar aquest cicle, veurem tan sols la decadència. Per casualitat, sense fer res, només passen les coses tristes: La mort, els comiats. Però si ens esforcem, som capaços d'omplir el cicle d'això que ens defensa Lessing: Tolerància, convivència, pau.

Que tingueu un Nadal ple de pau!

http://www.fotolog.com/bertrancr

Frohe Weihnachten! Darstellung der Postkarte (Deutsch) - (Versión castellana: Mirar a la derecha - Versió catalana: Vegeu a la dreta)

Das Jahr der Illusion kommt zu seinem Ende. Es gab im Jahr 2008 negative Illusionen: Diejenigen, die über Nacht verloren gingen: Der Glaube am Wert des Geldes, der Aktien, der Krediten. Und so begann eine schlimme Krise. 2008 war aber auch das Jahr der positiven Illusionen: Yes, we can! riefen Tausende, Millionen von Menschen hinter dem ersten schwarzen Präsidenten der USA. Barak Obama, der in der Nacht des 4. November zu einem der Drei Heiligen Königen, Baltasar, wurde, der zu früh gekommen war.

Um euch frohe Weihnachten 2008 zu wünschen, möchte ich den humanistischesten Geist dieser Fest aufnehmen. Und, da iche schon vom Heiligen König Baltasar gesprochen habe, benutze ich dazu den orientalsten Stil der Weihnacht, die sich in Palästina ereignete, in einer semitischen Kultur. Ich fliehe also vor den Weihnachtsmännern, den Tannenbäumen, der Schnee, der Dunkelheit... und treffe mich mit den Drei Heiligen Königen aus dem Orient: Baltasar und seinen zwei weiteren Kollegen, Melcior und Kaspar; mit den Wüsten aus Bethlehem; und mit einem jüdischen Kind, das am Ufer des Mittelmeeres zur Welt gekommen ist. Die Tür, die sich zum neuen Jahr 2009 eröffnet, ist also eine arabische Tür aus Toledo. Eine Stadt, die im Jahr 2008 ein wichtiger Ort der Erholung für mich gewesen ist. Es war mein erster Jahr weit weg von Freiburg, in Madrid, und die kleine, ruhige und wunderschöne Toledo liegt nebenan.


Bevor ihr durch diese Tür geht, lade ich euch an, die Ringparabel zu lesen. Man sagt, diese Parabel habe ihren Ursprung in Toledo, eine Stadt, wo im Mittelalter Juden, Christen und Muslime christlich miteinander gelebt haben. Boccaccio, der italienische Humanist der Renaissance, hat die Parabel aufgenommen. Und der deutsche Schriftsteller Gotthold Ephraim Lessing benutzte sie als Klimax seines Theaterstückes "Nathan der Weise". Sie geht um Relativismus, der Grundstein der Toleranz, die die Basis eines friedlichen Zusammenlebens darstellt. Im konkreten Fall Lessing, handelt es sich um das Zusammenleben der drei monotheistischen Religionen. Drei Kinder streiten in der Parabel um eine Erbschaft vor einem Richter. Der Richter liegt ihnen nahe, ihren Streit zu beenden und sich anzustrengen, um diese Erbschaft zu vergrössern und mit Liebe zu füllen.

Seit einem Paar Jahren unterstrich ich die Natalität als wichtiger Bestandteil der Weihnacht. Diese Natalität erinnert uns an dem natürlichen Zyklus des Todes und der Weiedegeburt. Diese Jahr hingegen möchte ich den humansten, unnatürlichsten Teil dieses Festes unterstreichen. Beobachten wir lediglich den natürlichen Zyklus, werden wir ausschliesslich die Dekadenz beobachten. Durch Zufall, mit der Zeit, ereignen sich nur die traurigen Dingen: Tod, Abschied. Abr als Menschen sind wir dazu fähig, diesen Zyklus mit den Dingen zu füllen, von denen Lessing uns spricht: Toleranz, Zusammenleben, Frieden.

Ich wünsche euch ein friedvolles Fest!

http://www.fotolog.com/bertrancr

Feliz Navidad! Postal (Castellano) - (Deutsche Version: Siehe rechts - Versió catalana: Vegeu a la dreta)

Termina el año de la ilusión. La ilusión negativa: Esa que se deshizo de la noche a la mañana, que hizo caer castillos de cartas: La confianza en el valor del dinero, de las acciones, de las hipotecas. Se evaporó la ilusión y llegó una crisis monumental. Pero también la ilusión positiva: La del ¡Podemos!, y la del Yes, we can! que entonaron miles, millones de personascon el primer presidente negro de EE.UU., este Barak Obama que en la noche del 4 de noviembre se convirtió en un Rei Mago Baltasar llegado antes de tiempo.

Para felicitaros la Navidad que corona este año 2008, pues, creo que vale la pena recuperrar el espíritu más humanista de esta fiesta. Y como he hablado ya de Baltasar, quiero seguir esta línea y utilizar el estilo más orientalizante de esta rememoración de unos hechos que sucedieron en palestina, dentro de una cultura semita. Huyo, pues, de Santa Claus, de los árboles navideños, de la nieve y la pscuridad espiritual... para reencontrar a los Reyes Magos de Oriente, Baltasar y sus dos colegas, Melchor y Gaspar; los desiertos de Belén; un niño judío, nacido a orillas de un mar milenario. Así, la puerta que se abre a 2009 es una puerta árabe, de Toledo, una ciudad que ha sido para mí un importante lugar de descanso en mi primer año lejos de Freiburg, mi año en la cercana ciudad de Madrid.

Antes de pasar por esta puerta, os invito a leer una parábola, del anillo, que dicen que tiene su origen en esta Toledo, ciudad de las tres culturas. La parábola la recuperó Boccaccio, humanista italiano del Renacimiento, i la utilizó el autor alemán del Seiglo de las Luces Gotthold Ephraim Lessing como clímax de su obra de teatro "Nathan der Weise", "Nathan el sabio". Nos habla de relativismo, la piedra angular de la tolerancia, base de una convivencia en paz. En el caso concreto de la obra, la convivenciano de las tres religiones moneteístas. En la parábola, tres hijos peleados por una herencia acuden al juez, que les sugieren que dejen de discutir y se esfuercen en agrandar la herencia y cumplir su misión: Hacer más rica en amor.

Si hace un par de años que yo subrayaba en mi felicitación el componente de la natalidad que tiene la Navidad, i la fuerza que tiene este componente para recordarnos que formamos parte de un ciclo natural inapelable, de muerte y renacimiento, este año prefiero rememorar la parta más humana, menos natural, de estas fiestas. Si nos sentamos a esperar, este ciclo incuesionable sólo traerá decadencia. Por casualidad, el tiempo sólo trae cosas tristes: Muertes, despedidas. Pero como humanos nos podemos esforzar, y llenar e ciclo de esas cosas de las que nos habla Lessing: Tolerancia, convivencia, paz.

Os deseo unas fiestas llenas de paz!

http://www.fotolog.com/bertrancr