S'acaba l'any de la il·lusió. La il·lusió negativa: aquella que es desfà d'un dia per l'altre, fent caure castells de cartes: La confiança en el valor del diner, de les accions, de les hipoteques, que s'evapora i provoca una crisi monumental. Però també de la il·lusió positiva: La del ¡Podemos! y la del Yes, we can! que van entonar milers de persones amb el primer president negre dels EE.UU, aquest Barack Obama que la nit del 4 de novembre es convertí en un Rei Mag Baltasar vingut abans d'hora.
Per a felicitar-vos el Nadal que corona aquest any 2008, doncs, crec que és adient recuperar el missatge més humanista d'aquesta festa. I parlar d'aquest fons del Nadal utilitzant la forma, l'estil, més orientalitzant d'aquesta rememoració d'uns fets que van passar a Palestina, dins d'una cultura semita. Fugir de Santa Claus, els arbres nadalencs, la neu... per a retrobar els Reis d'Orient, en Baltassar i els seus dos companys Melcior i Gaspar; els deserts de Betlem; un nen jueu, nascut a la vora d'un mar mil·lenari. Així doncs, la porta al nou any, el 9, és una porta àrab de Toledo, una ciutat que ha estat un lloc important de descans per a mi en el meu primer any lluny de Freiburg, el meu any a la veïna ciutat de Madrid.
I, abans de passar per aquesta porta, us convido a llegir la Paràbola de l'Anell, que diuen que té el seu origen en aquesta Toledo, ciutat de les tres cultures. La paràbola la va recollir Boccaccio, l'humanista italià del Renaixement, i la va utilitzar l'autor alemany il·lustrat del segle XVIII Gotthold Ephraim Lessing en la seva obra de teatre "Nathan der Weise". Ens parla de relativisme, pedra angular de la tolerància, i defensa la convivència pacífica deles creences, en aquest cas concret de les tres religions monoteistes. Tres fills barallats per una herència, i un jutge que els suggereix que deixin de barallar i gaudexin la herència, s'esforcin per a fer-la gran i plena d'amor.
Així doncs, si fa un parell d'anys que jo subratllava en la felicitació la part de la natalitat que té el Nadal, i la força que té aquesta festa per a recordar-nos que formem part d'un cicle natural inapel·lable, de mort i renaixeça, enguany prefereixo subratllar la part més humana, menys natural, d'aquestes dates. Si ens asseiem a esperar, observar aquest cicle, veurem tan sols la decadència. Per casualitat, sense fer res, només passen les coses tristes: La mort, els comiats. Però si ens esforcem, som capaços d'omplir el cicle d'això que ens defensa Lessing: Tolerància, convivència, pau.
Que tingueu un Nadal ple de pau!
http://www.fotolog.com/bertrancr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada